És obvi que pares i mares sempre volem el millor per als nostres fills i filles, i fem tot el que és al nostre abast per ajudar-los.

De vegades, però, hi ha conductes que no els ajuden perquè impedeixen que els nostres fills i filles agafin responsabilitat, aprenguin dels seus errors i vagin madurant com a persones.

Penseu que de mica en mica els nostres fills i filles han de ser persones autònomes i, per tant, controleu els vostres errors i no us esgarrifeu si els vostres fills en fan.

'Fent i desfent es fa l'aprenent!'

ESTUDIAR AMB ELLS

Els pares i mares hem de ser d'això: pares i mares. Si el nostres fills tenen dificultats amb la matèria, és millor buscar una persona professional que l'ajudi. No creem una dependència i fem-los saber que els deures són del fill i no de la família.

RESOLDRE-HO TOT

Els nens han d'aprendre a organitzar-se i a 'treure's les castanyes del foc'. No cal que els deixem en zona de perill, però sí és important que aprenguin a espavilar-se.

EL MÉS IMPORTANT ÉS L'ESTUDI

Cert, la vida de l'estudiant ha de tenir com a prioritat la responsabilitat enfront l'estudi. Però hi ha molt més enllà i els nostres fills ho han d'aprendre.

VOLER GENIS

L'esforç per una sobre estimulació pot portar a efectes contraris. No hem de ser impacients i deixar que els nostres fills siguin com son. Altrament, podem caure en el risc de reduir la seva autoestima.

PREMIAR LES NOTES

Hem d'intentar que els nostres fills trobin que la recompensa del seu esforç és l'aprenentatge i el fet d'avançar. Premiar les notes pot causar frustració.

DISFRESSAR LA VAGÀNCIA

No cal buscar trastorns neurològics darrere d'una actitud immadura o un baix rendiment per la falta d'esforç. Cada cosa al seu lloc. Moltes vegades l'actitud hiperprotectora dels pares fa que els fills no s'espavilin.

FER DE DETECTIUS

Una cosa és estar al corrent del que fan els nostres fills, una altra és estar-los contínuament a sobre, de manera que acabem creant desconfiança en els nostres fills.

UTILITZAR L'ESTUDI COM A PETAGE

Evitem el 'castigat a fer deures' o 'fins que no acabis no hi ha tele'. El temps d'estudi ha de ser un temps de tranquil·litat i de treball personal al que un s'hi ha d'acostumar. No ha de ser un càstig.

PROJECTAR-SE EN ELS FILLS

Les expectatives posades en els nostres fills i filles poden acabar imposant-se sobre les seves preferències o capacitats. Tinguem en compte que ells han de ser éssers autònoms i competents per a desenvolupar la seva vida.

NO RESPECTAR LA LÍNIA ESCOLAR

El que va servir als pares, no té per què servir als fills. O sigui que cal anar a la una amb l'escola i no interferir ni en el ritme ni en el mètode pedagògic.

Llegir l'article complet a https://goo.gl/ixE7BO