Sí, sembla increïble, però el 25 de març del 1655 l'astrònom holandès Christiaan Huygens va descobrir Tità, el primer i el major dels satèl·lits de Saturn i l'anomenà Lluna Saturni. Huygens va publicar aquest descobriment, així com les seves observacions dels anells del planeta, en una obra titulada Systema Saturnium, publicada el 1659.

Qui era Christiaan Huygens

Christiaan Huygens era fill de l'escriptor, poeta i diplomàtic Constantijn Huygens. La seva família havia treballat per a l'administració dels Orange durant diverses generacions. El seu pare va jugar un paper important en la revolta dels neerlandesos contra Lluís XIV i va mantenir correspondència amb Descartes, Mersenne i Galileo Galilei.

Christiaan fou educat a casa per tutors privats fins als setze anys; el seu tutor de matemàtiques va ser Jan Jansz de Jonge Stampioen. El 1645, va anar a la Universitat de Leiden per estudiar dret i matemàtiques, i fou el seu professor Frans van Schooten.[1][2] El 1647, va començar els seus estudis al recentment fundat Col·legi d'Orange de Breda, on estava de professor de matemàtiques John Pell.

Tot i que el 1649 arriba a ser membre d'una missió diplomàtica a Dinamarca, la mort de Guillem II d'Orange el 1650 i els subsegüents canvis polítics, van impedir que Huygens es pogués dedicar a la carrera diplomàtica per a la qual s'havia estat preparant.

A partir de 1655, s'aplica amb el seu germà a l'estudi de les lents, i aconsegueix un revolucionari procediment de polit que millora substanciosament la precisió de microscopis i telescopis. Aquesta feina el posarà en contacte amb Baruch Spinoza, que era tallador de lents (a més de filòsof). Proveït amb un d'aquests telescopis, descobreix els anells de Saturn i el seu satèl·lit, Tità.

També inventa el rellotge de pèndol i, gràcies a les seves publicacions, a mitjans dels anys 60, ja és considerat com el gran matemàtic del seu temps i, l'any 1663, és nomenat fellow de la Royal Society.

El 1666, es trasllada a París a invitació del rei Lluís XIV i del seu ministre Colbert, que li ofereixen un càrrec a l'Acadèmia Reial de Ciències de París. El 1681, va retornar definitivament a l'Haia per la revocació de l'edicte de Nantes i el consegüent deteriorament de la situació dels protestants a França. Durant els seus últims anys a va continuar amb les seves recerques privadament i va publicar diversos llibres. El 1689, va viatjar a Londres on va conèixer Isaac Newton i Edmund Halley.

Tità

Tità és el satèl·lit més gran de Saturn i el segon més gran del sistema solar (el primer és Ganimedes). Va ser descobert el 25 de març de 1655 per l'astrònom holandès Christiaan Huygens i va ser el primer satèl·lit a ser descobert després dels satèl·lits galileans de Júpiter.

Té un diàmetre de 5.150 km i és l'única lluna del sistema solar que té una atmosfera significativa, descoberta per l'astrònom català Josep Comas i Solà el 1907. L'atmosfera de Tità, densa i ataronjada, es compon principalment de nitrogen i és rica en metà i altres hidrocarburs superiors. La seva composició química se suposa molt semblant a la de la primitiva atmosfera de la Terra de temps prebiòtics, raó per la qual Tità ha sigut objecte d'un gran nombre d'estudis científics.

La primera missió espacial que va visitar Tità va ser la Voyager 1, l'any 1980. El 14 de gener de 2005, la sonda Huygens de la missió Cassini-Huygens va penetrar l'atmosfera fins a posar-se amb èxit sobre la superfície del satèl·lit, i aportà valuoses dades i imatges interessants de Tità.

Més informació a: https://goo.gl/n0DrDL