Alan Mathison Turing fou un matemàtic britànic. Va treballar en camps com la informàtica teòrica, la criptoanàlisi o la intel·ligència artificial. Se'l considera el pare de la informàtica moderna.

Algunes de les seves principals aportacions a la informàtica teòrica i a la intel·ligència artificial van ser la màquina de Turing, la computabilitat universal o el test de Turing. Sota els serveis d'intel·ligència britànics, i al llarg de la Segona Guerra Mundial, va treballar al centre de criptografia britànic, on va dirigir durant un temps el Hut 8, la secció responsable de la criptoanàlisi naval alemanya. Va desenvolupar unes quantes tècniques per desxifrar els codis alemanys, inclosa la "bomba", una màquina electromecànica que podia desxifrar el codi de la màquina alemanya de criptografia Enigma. Això va ser crucial per al desenvolupament de la Batalla de l'Atlàntic. Va ser el primer científic que va usar computadores amb aplicacions a la matemàtica.

Va ser perseguit el 1952 pel servei d'intel·ligència britànic a causa de la seva homosexualitat. Per no anar a la presó, Turing va acceptar sotmetre's a un tractament d'hormones (estrògens) que s'utilitzava en aquella època. Turing va acabar suïcidant-se el 1954 menjant-se una poma amb cianur.

El 10 de setembre de 2009, després d'una campanya a Internet, el primer ministre britànic Gordon Brown es va disculpar per la forma en què Turing va ser tractat després de la guerra.

Enigma (The Imitation Game). La pel·lícula

La vida d'Alan Turing va inspirar un llibre sobre el qual es va basar la pel·lícula The Imitation Game (traduïda com Enigma en català i castellà). Segur que et sona!

The Imitation Game es va estrenar al Telluride Film Festival el 29 d'agost de 2014 arribant a les cartelleres cinematogràfiques el 14 de novembre del mateix any. La cinta va tenir un gran èxit comercial i de crítiques esdevenint la pel·lícula independent que més ingressos va obtenir el 2014. Va estar nominada a vuit categories dels Premis Oscar de la temporada, incloent l'Oscar a la millor pel·lícula, l'Oscar al millor director(Tyldum), l'Oscar al millor actor (Cumberbatch) i l'Oscar a la millor actriu secundària (Keira Knightley). Va guanyar-ne el premi pel millor guió adaptat i també va aconseguir cinc nominacions als Globus d'Or i nou als BAFTA. A més, va participar en el Festival Internacional de Cinema de Toronto on va guanyar el Premi del Públic.